lunes, 16 de noviembre de 2009

TSUNAMIS

http://video.google.es/videoplay?docid=-7167078084642852645&ei=9LgBS5euA6Wu2wLnrrHtAQ&q=tsunami+alaska#
Un TSUNAMI (del japonès TSU: port o badia, NAMI: ona) és una ona o sèrie d'onades que es produeixen en una massa d'aigua al ser empesa violentament per una força que la desplaça verticalment. Aquest terme va ser adoptat en un congrés de 1963. Un tsunami generalment no és sentit per les naus en alta mar (les onades en alta mar són petites) ni pot visualitzar des de l'altura d'un avió volant sobre el mar. Com es pot suposar, els tsunamis poden ser ocasionats per terratrèmols locals o per terratrèmols ocorreguts a distància. Dels dos, els primers són els que produeixen danys més devastadors degut al fet que no s'arriba a comptar amb temps suficient per evacuar la zona (generalment es produeixen entre els 10 i 20 minuts després del terratrèmol) ja que el terratrèmol per si mateix genera terror i caos que fan molt difícil organitzar una evacuació ordenada Si bé qualsevol oceà pot experimentar un tsunami, és més freqüent que ocorrin en l'Oceà Pacífic, les marges són més comunament seient de terratrèmols de magnituds considerables (especialment les costes de Xile i Perú i Japó). A més el tipus de falla que ocorre entre les plaques de Nazca i Sud-americana, anomenada de subducció, això és que una placa es va lliscant sota l'altra, fan més propícia la deformitat del fons marí i per tant els tsunamis. Malgrat el que s'ha dit anteriorment, s'han reportat tsunamis devastadors en els Oceans Atlàntics i Indico, així com el Mar Mediterrani. Un gran tsunami va acompanyar els terratrèmols de Lisboa el 1755, el del Pas de Mona de Puerto Rico el 1918, i ee de Grand Banks de Canadà en 1929. Les allaus, erupcions volcàniques i explosions submarines poden ocasionar tsunamis que solen dissipar ràpidament, sense arribar a provocar danys en els seus marges continentals. Respecte els meteorits, no hi ha antecedents confiables sobre la seva ocurrència, però l'ona expansiva que provocarien a l'entrar a l'oceà o l'impacte en el fons marí en cas de caure en zona de baixa profunditat, són factors bastant sustentables com per pensar-hi com eventual causa de tsunami, especialment si es tracta d'un meteorit de grans dimensions.