PUNTOS

1-TEORIA PANGEA
2-WEGENER(QUIEN FUE) (SU TEORIA)
3-EN QUE SE EQUIBOCÓ WEGENER
4-REALIDAD SOBRE EL NUCLI, MANTELL
5-PLACAS TECTONICAS
6-NOMBRE DE LAS PLACAS TECTONICAS
7-QUE OCASIONAN LAS PLACAS TECTONICAS
8-TIPO DE MOVIMIENTOS DE LAS PLACAS TECTONICAS

GOOGLE MAPS

Ver mapa más grande

EXPERIMENTS SOBRE ELS VOLCANS

Si s'afegeix farina a l'ampolla que conté el vinagre s'aconseguirà que la lava tingui un aspecte més escumós, sent més espessa.
Es poden construir volcans molt diferents utilitzant pasta de paper que un cop seca es recobrirà amb una pintura plàstica capaç de suportar la "lava" que no és més que una dissolució aquosa. A més es farà servir com a boca del volcà el tap de l'ampolla perforat, ja que així s'aconsegueix que el tancament del lloc on tindrà la reacció (ampolla) sigui hermètic i que la "renta" tingui un únic camí d'avanç.

MES SOBRE ELS TSUNAMIS

No tot fenomen natual és idoni per produir un tsunami, en el cas dels tsunamis, els principals agents, el moviment no ha de ser inferior a 6,5 en l'escala de Richter i al seu torn, produït a una profunditat no menor a 6.000 metres .
A mesura que s'acosta a la costa pateix un fenomen de refracció, disminuint la longitud d'ona, disminuint també la velocitat, però incrementant considerablement en alçada.
Els tsunamis produeixen dos tipus de danys: la inundació i inundació

TSUNAMIS

http://video.google.es/videoplay?docid=-7167078084642852645&ei=9LgBS5euA6Wu2wLnrrHtAQ&q=tsunami+alaska#
Un TSUNAMI (del japonès TSU: port o badia, NAMI: ona) és una ona o sèrie d'onades que es produeixen en una massa d'aigua al ser empesa violentament per una força que la desplaça verticalment. Aquest terme va ser adoptat en un congrés de 1963. Un tsunami generalment no és sentit per les naus en alta mar (les onades en alta mar són petites) ni pot visualitzar des de l'altura d'un avió volant sobre el mar. Com es pot suposar, els tsunamis poden ser ocasionats per terratrèmols locals o per terratrèmols ocorreguts a distància. Dels dos, els primers són els que produeixen danys més devastadors degut al fet que no s'arriba a comptar amb temps suficient per evacuar la zona (generalment es produeixen entre els 10 i 20 minuts després del terratrèmol) ja que el terratrèmol per si mateix genera terror i caos que fan molt difícil organitzar una evacuació ordenada Si bé qualsevol oceà pot experimentar un tsunami, és més freqüent que ocorrin en l'Oceà Pacífic, les marges són més comunament seient de terratrèmols de magnituds considerables (especialment les costes de Xile i Perú i Japó). A més el tipus de falla que ocorre entre les plaques de Nazca i Sud-americana, anomenada de subducció, això és que una placa es va lliscant sota l'altra, fan més propícia la deformitat del fons marí i per tant els tsunamis. Malgrat el que s'ha dit anteriorment, s'han reportat tsunamis devastadors en els Oceans Atlàntics i Indico, així com el Mar Mediterrani. Un gran tsunami va acompanyar els terratrèmols de Lisboa el 1755, el del Pas de Mona de Puerto Rico el 1918, i ee de Grand Banks de Canadà en 1929. Les allaus, erupcions volcàniques i explosions submarines poden ocasionar tsunamis que solen dissipar ràpidament, sense arribar a provocar danys en els seus marges continentals. Respecte els meteorits, no hi ha antecedents confiables sobre la seva ocurrència, però l'ona expansiva que provocarien a l'entrar a l'oceà o l'impacte en el fons marí en cas de caure en zona de baixa profunditat, són factors bastant sustentables com per pensar-hi com eventual causa de tsunami, especialment si es tracta d'un meteorit de grans dimensions.

VOLCÁ EN ERUPCIÓ

PLAQUES TECTONIQUES

la teoria de la tectònica de plaques, la part externa de la Terra, la litosfera, està dividida en una
vint làmines en moviment en relació entre elles.

FORMACIÓ DE MUNTANYES Y VOLCANS

Quan xoquen una placa oceànica i una continental el magma puja a la superfície provocant volcans i muntanyes
la capa de la terra actua com un mantell cuan aquest mantell es doblega proboca els prlieges que formaran muntanyes y volcans de la mateixa manera es cren els mars...

PARTS D´UN VOLCÁ

PANGEA

Dos-cents milions d'anys hi va haver un sol continent, anomenat Pangea (un terme de
encunyat del grec, amb el significat de "tota la terra").
Amb el temps, els continents s'han separat i eliminat, de vegades,
que xoquen entre si.




http://www.youtube.com/watch?v=Utls9WGfcEc

VOLCANES

cuando los volcanes están haciendo erupción, produce un terremoto. Por ejemplo, al final del vídeo, huvo un terremoto en México porque hubo una erupción del volcán.

TERRATREMOLS

http://www.youtube.com/watch?v=s8ZoMmxtpbc


Durant un terratrèmol, l'energia s'allibera en forma d'ones sísmiques que provoquen
'xocs directes que tenen lloc a la superfície. Les ones es propagaran
dall'ipocentro en la superfície vertical és l'epicentre.

RELIEVE

Durante mucho tiempo se representó el relieve mediante procedimientos elementales. los mapas del siglo XVIII representaban las montañas por dibujos más o menos fantásticos, que no daban más que una idea no muy buena del relieve. Poco a poco se utilizaron mejores técnicas.

EL SÍNDROME DE KESSLER

Actualmente existen unos 4000 SATELITES en órbita, que se dividen en tres tipos:

Satélites de órbita geoestacionaria

Satélites de órbita baja (LEO)

Satélites de órbita elíptica excéntrica

El síndrome de Kessler es un escenario propuesto por el consultor de la NASA Donald J. Kessler en el cual el volumen de basura espacial en órbita baja terrestre sería tan alto que los objetos en órbita serían impactados con frecuencia por la basura, creándose así aún más basura y un mayor riesgo de otros impactos sobre otros objetos. Mientras que el número de satélites en órbita crece y los viejos satélites se acumulan, el riesgo de este escenario de colisiones en cascada de Kessler se hace mayor.

El síndrome de Kessler es especialmente peligroso debido al efecto dominó. Cualquier impacto entre dos objetos de masa importante creará una basura adicional de metralla resultante de la fuerza de la colisión. Cada pedazo de metralla tiene el potencial de causar un daño adicional en otros objetos orbitando, creándose así más basura espacial. Con una colisión bastante grande (tal como una entre una estación espacial y un satélite), la cantidad de basura generada podría ser lo suficientemente alta como para hacer la órbita baja de la tierra inutilizable.

ASTRONAUTAS

Este es el astronauta
Neil Amstrong en la nave
Geminis 5

COSAS MUY CURIOSAS

viajando en coche a 100 km por hora tardarias más de 340.000 millones de años en llegar al centro de nuestra galaxia.

PREGUNTA:

¿Cuánto tiempo tardarias en dar la vuelta al mundo a la velocidad del metro?


-60 días


http://www.youtube.com/watch?v=1Vuj_3T_MLA